La Norte de Escales

L'estiu de 2025 amb l'Àlex hem fet uns dies de Pirineus des de Vilaller com a camp base.

Hi ha encara una pila d'activitats que tenim pendents i aquesta setmana en farem algunes.

11/08/2025

Avui toca escalada de via llarga. Com fa moltíssima calor (el cotxe marca 37ºC a Pont de Suert), hem de buscar alguna cara nord i no hi ha massa opcions. Mirant la guia del Luichy veiem que a la paret nord de la presa d'Escales hi ha un itinerari que ens encaixa per dificultat, que a més d'estar a l'ombra té l'avantatge addicional que l'aproximació són 5 minuts.

Aparquem a la presa i la creuem a peu. Passem sota el túnel d'accés i sortim a la cara nord on en pocs metres arribem a uns graons metàl·lics que marquen el punt de sortida.

Ressenya d'en Joan Asín

Arrenco el primer llarg amb bones sensacions. Darrere meu, l'aigua turquesa es va tornant un marc espectacular. Preses suficients i cap dificultat excessiva. Això sí, algun roc es mou, compte amb penjar-nos sense comprovar la solidesa de les mans!

Més content que un gínjol

El segon llarg s'inicia per la placa de la dreta d'una fisura on haurem de fer servir també la part esquerra i a on hi entra algun friend per acabar de protegir, tot i que hi ha els parabolts justos.

En acabar la fisura cal fer un petit sostre cap a la dreta i fer un pas de 6a fins a la savina on tenim la reunió. No el faig net i m'acabo penjant de la cinta.

Des de la reunió 2

El tercer llarg és molt espectacular, un flanqueig cap a la dreta sota una fisura quasi horitzontal on gaudirem de bones mans. Altres ressenyes parlen de posar friends, però no em va fer falta. Hi ha un parell de ponts de roca amb cordinos que ja fan el fet.

Per acabar cal fer un pas atlètic que ens deixa a la següent reunió. No em va ajudar el fet de saltar-me el darrer parabolt que no vaig veure per estar mirant la R...

La via continua amb un pas atlètic i amb molt d'ambient (sembla gairebé psicobloc extrem amb l'aigua que es veu a sota) que porta a la placa més difícil de tot l'itinerari. El pas està ben assegurat i graduat com a 6b i per passar-lo cal abandonar la seguretat de la fisura de la dreta. Un peu fi i una mà regular són tot el que hi ha i malauradament acabo tocant la cinta.

El llarg 5 és més senzill però llarg i una mica brut. El terreny és variat amb algunes plaques amb bones bústies, trams herbosos, un parell d'arbres. Atenció a roques que es mouen! Trobarem abundància d'assegurances, inclòs un pitó.

A la reunió 5. Un bany?

En el darrer llarg la roca canvia totalment i es torna un calcari molt més bo. S'inicia amb un pas de bloc on cal tirar de braços (6a) i continua per una fisura atlètica que acaba en una placa tombada de tràmit fins arribar a dalt de l'aresta.

Des d'aquí busquem la cadena de ràpel que baixa per la cara sud. Cal fer 3 ràpels no massa evidents i en el darrer ens saltem una de les reunions intermèdies. La calor és quasi insuportable!

Descens infernal per la cara sud

Arribem a la feixa on ja podem caminar fins al túnel que ens retornarà al peu de via.

Només per aquesta vista ja val la pena venir a caminar per aquí!

Escalada molt recomanable per a dies de calor!