Després de molts dies sense respirar natura finalment dissabte ens calcem les botes per desconnectar.
Fa un dia radiant i tot i que semblava que faria calor l'aire és ben fred i bufa vent de port a l'entrada del túnel de Vielha. Als cims es veu molta més neu del que em pensava així que potser no arribarem tan amunt com teníem planejat. Portem les botes d'estiu i els bastons però no piolet ni grampons espero que com a mínim la neu no sigui massa dura. El butlletí d'allaus deia que per les nits ja no hi havia regel excepte en cotes molt altes.
A les 10:50 ens posem en marxa passant per l'antic Hospital de Vielha - Refugi de sant Nicolau. Al voltant tenim per una banda la vall de Mulleres, per l'altra la de Barravés i per últim el nostre objectiu, la vall de Conangles.
 |
| La vall de Mulleres amb el pic (3010m) al fons de la vall |
 |
| La vall de Conangles i el seu circ de muntanyes. D'esquerra a dreta el Tuc de Tòrt (2657m), el Tuc de Conangles (2784m) i el Tuc de Contesa (2775m). Darrere d'aquest últim hi ha amagat el Tuc des Estanhets (2885m) |
El camí serà durant una bona estona el GR-11 que porta cap al Port de Rius amb les seves característiques marques vermell/blanc. Després d'uns quants prats florits i unes pales herboses el camí s'uneix a l'antiga pista forestal que voreja el vessant sud del Tuc del Port de Vielha.
Seguint la pista arribem al riu que baixa del Lac Redon. El cabal és important però es pot creuar sense massa dificultats sense mullar-se. Aquí comença el bosc de Conangles, amb grans faigs i pins negres. Els faigs tenen ja totes les fulles noves de color verd intens i han deixat ja el terra entapissat de closques de les llavors que fan crec-crec en trepitjar-les.
 |
| Els faigs ja verdegen |
El bosc s'acaba ben aviat i ens acostem al fons de la vall. El Tuc de Contesa s'alça imponent a la dreta amb tota la vessant nord encara ben carregada de neu que arriba fins a la pista forestal a uns 2000m d'alçada. Les ferides de les allaus d'aquest hivern són encara ben visibles amb molts arbres caiguts precisament pel vessant per on puja el GR-11.
 |
| El Tuc de Contesa a la dreta. Al centre hi ha la colladeta de Conangles (2685m) des d'on es pot fer un descens de quasi 700m en esquís |
En arribar al fons de la vall, a uns 1900m d'alçada, cal creuar un torrent que baixa del Port de Rius. A partir d'aquí el camí gira cap a l'esquerra i comença a pujar tot fent llaçades pels Màrrecs dera Escaleta entre petits pins vermells i negres.
En arribar als 2000m creuem de nou el torrent del Port de Rius, aquí menys cabalós, i el terreny es torna més vertical obrint-se en un mirador espectacular.
El camí és a partir d'aquí una rampa suau que va pujant fins a la desviació del Port de Rius a 2125m. El vent està en calma i la temperatura puja bastant, per això ens trobem enmig del camí una serp de dos pams que pren el sol però s'espanta i fuig tan bon punt apareixem.
 |
| La primavera avança |
 |
| Aquí tenim un projecte interessant, el corredor Ciàtica al Tuc de Contesa, 325m IV/3+ per quan estigui fort... |
Arribats a uns 2200m el camí gira cap a la dreta per anar a buscar el Lac Redon. La idea però és intentar pujar al pic que queda just a la dreta del llac, un cim sense nom que segons el mapa de l'ICC té 2475m. El problema és que es veu molta neu i sense equipament seria molt temerari. Creuem una primera pala de neu que està més dura del que esperàvem tot i el sol que escalfa de valent.
 |
| L'Adri fent equilibris |
Passada aquesta primera pala veiem que per arribar al llac és tot neu dura, així que decidim pujar al cim buscant un camí per roca i herba. Tirem pel dret cap amunt vorejant les plaques de neu per acabar amb una tartera de roques petites que ens deixa al peu d'una canal herbosa que sembla un camí factible per fer el cim. En arribar-hi però veiem que el pendent és força important i que potser patirem. Són les 13h:05 i ho posposem per un altre dia.
 |
| La rampa que ens portaria al cim |
Desfem camí i ens animem a creuar les pales de neu fins al llac. El pendent és prou suau i una relliscada tampoc suposaria cap perill. Just abans d'arribar al llac ens trobem amb una olla quasi perfecta de neu només interrompuda per la cascada que cau des del llac.
 |
| El Lac Redon queda just aquí al darrere |
Pujem la rampa final per les roques que hi ha a la dreta de la cascada i per fi arribem al Lac Redon. Són quasi les 14h, ens ho hem pres amb calma! Ni aquí dalt ni durant el camí ens hem trobat ningú, estem totalment sols i únicament ens interromp de tant en tant el soroll d'algun avió o el de les làmines metàl·liques que protegeixen els pluviòmetres de l'estació meteorològica. La cabana està totalment tancada, però el solet i el vent encalmat fan que no calgui buscar recer. És suficient amb estendre les jaquetes sobre l'herba i jeure.
Per dinar uns talls de xolís de la Carnisseria Porté-Estop de Vilaller (com, que no ho coneixeu? doncs ja esteu trigant a venir-hi!), pa, xocolata i plàtan. I després ens acomodem bé i fem una migdiada com cal, a 2300m.
 |
| Panoràmica des de la vora del llac. Al centre, la vall de Barravés. A la dreta el Tuc del Port de Vielha. A l'esquerra el cim que no hem pogut pujar i més lluny el Tuc del Lac Redon i el Tuc de Sarrahèra |
 |
| El pantà de Basserca vist des del Lac Redon |
 |
| El llac està completament glaçat i només a la riba sud comença a fondre's el gel |
 |
| L'aresta est del Contesa. Em fa volar la imaginació... |
 |
| El Tuc de Lac Redon amb una grimpada interessant |
 |
| El Tuc del Port de Vielha amb algunes canals encara formades |
 |
| El desguàs del llac també comença a fondre's |
 |
| Un mirall, quasi perfecte per patinar |
Amb una mica de mandra i el cap reescalfat pel sol ens llevem i comencem el descens que dura un parell d'hores. No hi ha res millor que l'aire lliure per aclarir el cap i descansar!
 |
| Una mica despentinats, això si... |
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada