L'aresta oest del Gran Tuc de Colomèrs

 

L'aresta est del Gran Tuc de Colomèrs

Excursió realitzada el 22/08/2022 amb una mica de calor i cel enterbolit per la tarda

Perquè no es digui que sóc esquerp, aquesta vegada he fet cordada amb el meu germà Adrià, que ve sense descansar massa per un petit bitxo que ha nascut fa pocs dies i amb qui espero que podrem compartir muntanyes en el futur.

Heu estat mai a la zona de Colomèrs? Val la pena pujar al refugi a menjar les llenties de l'Antar! I per suposat a fer tota mena d'activitats de muntanya. El cim més alt de la zona és el Gran Tuc, una muntanya que només es veu desde la llunyania, doncs es troba envoltada d'altres cims i serres força elevades.

Arribar-hi ja és un repte, doncs es troba molt lluny i cal caminar força, però encara resulta més divertit si hi pugem grimpant per alguna de les seves múltiples arestes. Seguirem la ressenya del gran Pako Crestas 

Dificultat	AD, cresta aèria amb ràpels i diverses desgrimpades delicades
Duració total	9:00h, 15,7km i +1172m de desnivell positiu
Checkpoints	Temps parcial	Temps acumulat	Alçada
1- Estanh Obago	+0:54	0:54	2240m
2- Portau de Colomèrs	+1:51	2:45	2725m
3- Primer ràpel	+0:48	3:33	2796m
4- Segon ràpel	+0:51	4:24	2786m
5- Coll sud	+0:55	5:20	2873m
6- Gran Tuc	+0:10	5:30	2933m
7- Tuc Blanc	+1:33	7:03	2879m
8- Refugi Colomèrs	+1:57	9:00	2136m

El track a wikiloc

Recomanable:

• La ruta és molt llarga, així que sortiu com més aviat millor, especialment si es preveuen tempestes de tarda
• Hi ha aigua abundant, però moltes vaques, així que alerta amb el que beveu! Nosaltres hem dut tota l'aigua des del refugi.
• Bastons per ajudar al descens d'alguns trams lliscosos
• Una gorra o barret si fa molt de sol
• La ruta té molta exposició si feu la cresta. Només és apte per a gent amb experiència escalant. Si no esteu còmodes fent passos de III+ sense corda millor abstenir-se o fer el Gran Tuc pel camí normal.

Com l'Adrià ve des de Vilaller i jo surto des d'Es Bòrdes, quedem a Vielha a les 7:30. Arribem a la parada de taxis de dalt a les 8:25, agafem motxilles i bosses, i enfilem cap al refugi a on arribem en una mica menys de mitja hora. Saludem a tothom, reorganitzem material i ens posem en marxa ben de pressa, que ja anem prou tard i la ruta serà llarga.

Per tal de no desfer camí i tornar a la presa de l'Estanh Major de Colomèrs, anem pel costat del Half Dome a buscar l'estanh des Gargolhes i d'allà arribem a l'Estanh Obago sense complicacions. Aquí retrobem el GR i l'anem seguint fins una mica més amunt quan trenquem a la dreta sense continuar cap al port de Ratera. Davant nostre es comença a mostrar el panorama d'alta muntanya i veiem tota l'aresta des del Ratera fins el Gran Tuc. Sembla infinit...

Ui que es farà llarg...

Trobem fites i camí més o menys trepitjat entre herba i tarteres que ens du fins a l'Estanh de Ratera de Colomèrs, el qual voregem deixant-lo a la nostra esquerra, per evitar els espadats que baixen del tuc de Ratera i del Bergús.

Afrontem la rampa que ens dura al Portau de Colomèrs pensant que la pujada serà penosa, però no és així. L'ascens es fa còmode perquè el terreny és estable, amb vegetació que fixa la roca i tartera sòlida.

Arribats al coll, ens rep un vent fred que ens obliga a abrigar-nos. Mentre veiem l'inici de l'aresta, ens posem l'arnés i ens pengem el kit per a rapelar i muntar reunions. Així ja ho tindrem a punt quan ens faci falta.

Mirant a nord des del coll

Tot a punt per crestejar!

La cresta comença fàcil però exposada, amb una primera escalada amb passos de II-III que ens deixa dalt del cordal. La roca és bona, però com sempre en alta muntanya, cal comprovar primer que no se'ns caurà, pel que piquem cada presa amb la mà per veure que sona sòlida.

Anem encadenant passos fent de vegades equilibris i de vegades crestejant pel lateral, sempre més amable a la vessant sud. En cert moment apareix un tallat impressionant que no es pot desgrimpar i ens posem a buscar la instal·lació del rapel. Veig un cordino força avall en el tallat que no sembla factible però llavors, mirant cap amunt, trobo mig amagat sota una balma de roca quasi a dalt de tot de l'aresta un pont de roca amb cordinos que es veuen nous i un maillon.

Passem la corda de 50 metres pel maillon que ens hauria de donar just per al descens que segons la ressenya fa exactament 25m. Com és el primer rapel de l'Adrià dediquem una bona estona a assegurar que opera el jul correctament i en el moment de començar a baixar, un roc immens que semblava fix, es bolca i li dona un cop a la tíbia, fent-li una ferida. Per sort la pedra no cau pel precipici, perquè ens podria haver tallat la corda...

Baixem tots dos sense més contratemps, si bé en arribar a baix cal encara desgrimpar un parell de passos incòmodes, pel que igual millor tenir corda de 60m...

Mirem la ferida amb calma, doncs li fa mal. Per sort només és un cop superficial i es recupera de seguida, pel que decidim seguir endavant amb l'aresta.

Davant nostre un mur de nou amb passos de II-III que es fan bé però amb pati, sobretot a la cara nord. Dalt del cordal veiem ja que el Gran Tuc es va acostant però encara queda lluny. Fem tot un tram de cresta relativament suau esperant trobar un suposat rapel de 10m que no veiem enlloc. Hi ha diverses desgrimpades que no ens requereixen corda, així que igual ens el saltem sense adonar-nos. Quan portem una bona estona crestejant, de nou trobem un tallat que ens barra el pas. Suposem que és el darrer rapel de la ressenya que hauria de fer 15m. Aquí trobem més facilment un cordino en un pont de roca que servirà per al descens. Preparem el rapel i veiem en baixar que són en realitat més de 25m, pel que de nou toca desgrimpar al final i la corda de 60m ens hauria anat millor.

Arribats a aquest punt, decidim no seguir la cresta estrictament, que ja és molt més suau, i anar pel cantó sud. Al davant veiem el mur que falta per arribar al cim, amb els 2-3 llargs de III-IV. Pel cansament, la ferida i l'hora que és, decidim deixar aquesta darrera escalada per una altra vegada i ens dirigim cap al coll sud que ens permetrà accedir al cim pel camí normal.

Comencem a notar el cansament i ja són les 14:30 quan arribem al cim, la veritat és que les crestes esgoten mentalment, sobretot si no vas encordat... Descansem una mica, fem alguna trucada i ens preparem per al descens que serà llarg.

S'ha fet esperar però aquí estem per fi!

Segons la ressenya cal baixar per l'aresta fins a la primera canal i d'allà anar flanquejant fins al Pic Blanc. La realitat però és que la canal resulta ser una pista de patinatge amb roca desfeta que ens obliga a descendir amb molta calma. En cert moment podem començar a flanquejar deixant la muntanya vertical sempre a la dreta, i durant molts metres anem quasi sense perdre cota. Al fons veurem com una cresta protegeix l'accés al Pic Blanc, cosa que obliga a flanquejar encara més amb tendència a l'esquerra, pujant per una canal de terra molt inestable. Fent mans a la roca sana de la dreta aconseguim finalment arribar al cim del Pic Blanc, marcat només amb una pila de pedres.

El primer tram de descens

Ara sí, només cal seguir la llarga carena en direcció nord fins que a una alçada de 2640m girem cap al NE anant a buscar l'Estany Gelat, que identificarem pel Tuc de Pòdo que queda darrere. Arribem just al punt de desguàs del llac i allà ens unim a la ruta vermella dels llacs de Colomèrs.

Ja queda menys...

Anem seguint les marques vermelles tot passant per l'Estanh deth Pòrt de Colomèrs, el Lac de Sus i prop de l'Estanh Mòrt abans d'arribar finalment al refugi de Colomèrs, on ens espera una dutxa calenta i un merescut sopar amb el que recuperarem forces per a l'escalada de demà a la Roca del Isards.