Passant per l'embassament d'Escales, quan les aigües no estan al màxim nivell, si us fixeu amb cura veureu que a la cua del pantà hi ha unes runes molt malmeses. Es tracta del que queda del monestir de Santa Maria de Lavaix.
Per a saber amb detall quina importància va tenir feu una ullada a la wikipedia Santa Maria de Lavaix. Només remarcaré que es va fundar l'any 848 i que des de llavors i fins la desamortització de 1821 va anar agafant poder, terres i riqueses.
Però més de mil anys d'història poden desaparèixer en un tres i no res. El 1950 quan es construeix el pantà d'Escales, que nega el monestir, ja feia un temps que aquest estava ruïnós i abandonat.
Si voleu però, encara es pot accedir a visitar el que queda encara d'aquesta història oblidada. Només cal que agafeu la carretera N-260 de Pont de Suert a Senterada i poc després del túnel de Lavaix, trobareu una desviació a la dreta per aparcar. Aquí comença un sender pla que us durà fins a les runes.
En ple hivern el pàrquing i part del camí estan completament a l'ombra fins el migdia, així que abrigueu-vos una mica.
Caminant uns pocs minuts de seguida apareixerem a la cua de l'embassament. Atenció que el terreny sol estar molt humit i ens omplirem de fang les botes. Penseu que habitualment l'embassament puja fins al màxim i llavors el camí queda cobert per l'aigua, així que el terreny està gairebé sempre saturat d'aigua.
El pont que es pot veure és el que permetia creuar des del monestir cap a l'altra riba per anar al poble de Montiberri ara deshabitat. Es conserva prou bé i s'hi pot passar a peu.
Just després del pont veurem ja les restes del monestir. Les pujades i baixades de l'aigua i el pas del temps han derruït quasi tot.
La peça més gran que es manté en peu és un dels pilars, a on podem veure l'arrencada de la volta
 |
| Ruïnes del monestir de Lavaix el 1894 Dibuix de Jaume Pahissa a partir d'una fotografia de Ceferí Rocafort. Publicada per Gaietà Barraquer a Las casas de religiosos... |
El temps passa inexorable, però en la nostra escala temporal humana la bellesa dels paratges perdura.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada