El Tuc del Feixant

Tuc del Feixant per la Vall de Molières

Excursió realitzada el 25/08/2021 amb poca calor i núvols baixos

Teniu algun projecte en ment per fer alguna vegada en un futur llunyà? Jo en tenia un des de feia ben bé 15 anys, i per fi al 2021 l'he pogut materialitzar.

En les anades i vingudes a Vilaller i la Val d'Aran havia vist sovint a l'horitzó una agulla punxeguda a la distància. Aquest cim mai l'aconseguia ubicar en el mapa i a més quan t'hi acostes desapareix amagat per darrere d'altres muntanyes.

Mirant mapes i buscant ressenyes vaig acabar descobrint que estava veient el Tuc del Feixant o Tuc de la Tallada, un quasi 3.000 injustament oblidat amb una entitat molt superior a la cims de 3.000m propers com el Molières o la Punta Alta.

Primer no hi vaig fer massa cas, però poc a poc em va anar picant la curiositat per veure com es podia pujar, quin tipus d'ascensió era, i així vaig descobrir que el camí normal implica pujar per una canal de gel i pedres que requereix de grampons i piolet en qualsevol moment de l'any. Això avui en dia és una cosa molt excepcional al Pirineu a l'estiu, doncs mentre en un passat no molt llunyà era més que probable trobar pales de neu o petites congestes fins i tot al bell mig de l'estiu, ara no trobarem neu o gel en cap dels grans cims fora potser del massís de l'Aneto i el Vignemale.

Com podeu imaginar aquest al·licient no va fer més que incentivar-me a trobar el moment adient per pujar el cim.

El primer intent el vaig fer amb el meu germà l'agost de 2019, però no portàvem grampons ni piolet, i en acostar-nos a la rampa de gel de la canal vam decidir que era jugar-se-la i vam fer marxa enrere. La segona vegada va ser a l'octubre de 2020, però una nevada primerenca havia deixat quasi 20 centímetres de neu pols sense cap cohesivitat que feia impracticable l'ascensió, i vaig abandonar a uns 2.100m d'alçada.

L'agost de 2021 finalment ha estat el moment!

Dificultat	PD- quan les condicions de la canal són pèssimes
Duració total	8h, 19,5km i +1490m de desnivell positiu
Checkpoints	Temps parcial	Temps acumulat	Alçada
1- Deixem el camí del Molières	+1:07	1:07	2000m
2- Final de la primera canal	+0:33	1:50	2300m
3- Peu de la morrena	+0:50	2:30	2400m
4- Ens posem els grampons	+0:10	2:40	2470m
5- Coret de la Tallada	+0:53	3:33	2670m
6- Tuc del Feixant	+0:45	4:24	2956m
7- Coret de la Tallada	+0:46	5:10	2670m
8- Ens traiem els grampons	+0:48	5:58	2470m
9- Aparcament	+1:59	7:57	1670m

Un vídeo de la ruta:

I aquí ho podreu explorar interactivament. El track a Wikiloc.

Recomanable:

• Força aigua, ja que només en trobarem a la congesta del coll de la Tallada si hi ha fusió. No m'atreviria a beure dels rierols que baixen del Molières, doncs pot haver-hi bestiar més amunt
• Bastons per ajudar al descens d'alguns trams lliscosos
• Piolet, grampons i casc OBLIGATORI!!!
• Una gorra o barret si fa molt de sol
• No porteu mainada ni gossos si hi ha poca neu (estiu / tardor)

El camí comença al pàrquing de la boca sud del túnel de Vielha. Agafem el camí del Molières que veurem marcat amb uns pals de fusta gruixuts pintats de groc per dalt. Després de superar la cascada de Molières i el salt anomenat Gotèr de Molières, a una alçada d'uns 2.000m abandonem el camí marcat i ens dirigim cap a l'esquerra

La boira baixa amaga el camí

Busquem un conjunt de canals que queden just a sota de l'esperó rocallós que baixa del Tuc del Feixant i deixem els avets a la nostra dreta. Pugeu una mica per on pugueu, cal utilitzar les mans a estones. Penseu que aquest camí serà per on baixarem després!

La canal d'ascens

Superada aquesta primera dificultat girem cap a l'esquerra i el terreny es converteix en una gran tartera. Podem veure ja la forma de la morrena de la gelera del collet de la Tallada. Recomano que aneu cap al peu de la morrena i no al lateral, doncs la cara interior és un tallat inestable que no permet passar amb seguretat a menys que hi hagi molta neu (veureu un bucle estrany al track).

Mirant cap a la morrena i la canal (amagada)

Entrem a la vall amagada passant pels blocs frontals de la morrena i ens trobem amb un altre món. A dreta i esquerra les parets quasi verticals del Tuc del Mig de la Tallada i els contraforts del Feixant. Al fons veiem la llengua de neu/gel i la canal trinxada entre les dues muntanyes. Sota el caos de roques s'endevina en alguns trams el gel antic. És un lloc inquietant, doncs malgrat que tot és neu i roca, hi ha sorolls constants, despreniments... La congesta està morint lentament però encara hi és.

Molt acollidor no es veu...

 

En quatre passes em planto a l'inici del gel i el terreny es va fent cada vegada més vertical. La neu és quasi gel. Els grampons no mosseguen molt i el piolet no es clava gens. Les formes ondulades que ha provocat el vent i el cicle desgel/regel són incòmodes de caminar, però molt pitjor seria anar per la rimaia lateral... Quan agafo el ritme ja s'acaba el gel i em trec el material.

Excursionista feliç

En aquest punt veig que encara em queda molta canal i sense gel sembla força complicat i exposat. Temptejo la roca i veig que la majoria de preses es trenquen. Com he llegit una piada d'un grup que va fer l'ascensió sense gens de material d'assegurament fa pocs dies, m'animo i penso que ja veure com baixar després...

Busco punts febles que considero que podré desgrimpar després i això em fa triar una ruta poc evident. No puc negar que tinc una mica de neguit, doncs el descens sembla que serà complicat, però vaig fent i en una estona arribo al capdamunt de la canal.

El tram recorregut (és pitjor del que sembla!)

La boira alta tapa en aquest moment els dos cims que em voregen però s'intueixen parets formidables al Tuc del Mig de la Tallada que fan vertigen. Giro a la dreta i encaro la rampa de gespa, sorra i pedra que 300m més amunt em deixarà al cim tan anhelat. 

Tot dret cap amunt!

Aquest és l'aspecte de la pala final vista de front des de la vall de Fenerui, tot just a 7km de distància a vol d'ocell

La pujada es fa lenta, doncs ja començo a estar cansat i l'esforç mental extra de la canal m'ha passat factura. Tot i així sóc molt feliç quan assoleixo finalment el cim 4h 20 minuts després d'haver iniciat l'ascensió!

Si no fos per la baixada que falta...

Faig un mos, envio missatges per avisar que ja sóc a dalt i em poso a descendir, amb el temor de la canal que em tocarà desgrimpar... Per sort ara ja fa tot baixada i llavors no hi ha cansament físic afegit.

Encaro la canal i veig que el pendent no és tan pronunciat i que es pot anar combinant descens de cara, d'esquena i relliscant de cul segons la zona. Vaig fent via sorprès de que em resulta molt més senzill del que preveia i només en un parell de moments haig de desfer camí i buscar ruta alternativa. En tot cas la tensió és màxima a cada pas i comprovo mans i peus dues vegades en cada moviment.

Arribo al gel fent la desgrimpada més delicada de totes just en el darrer pas. Em calço els grampons i baixo de nou amb molta cura, doncs el pendent és molt elevat i una caiguda no l'aturaria amb el piolet... Quan el pendent disminueix accelero el ritme i tinc temps de gaudir de les formes del gel i de veure la capa de pols sahariana que encara hi ha a sobre i que va caure la primavera passada.

De nou sobre la roca accelero el pas i arribo ràpidament a la morrena frontal. D'aquí giro a l'esquerra i descendint molt lentament em dirigeixo a la canal d'ascens d'aquest matí prenent com a referència un bloc vermellós molt gran que hi ha al mig de la tartera.

Cercant l'entrada a la canal de descens

El descens per la canal resulta ara molt senzill en comparació a l'anterior, pel que es pot gaudir de la vista de la vall. Finalment retrobo el camí de Molières i en poca estona arribo al pàrquing.

Al final quasi 8 hores, que amb condicions bones de neu a la canal es podria reduir a 6,5-7. Definitivament aquesta serà una excursió per fer amb esquís a l'hivern!!!