Volta per la Sèrra Sascorjada

Excursió realitzada el 6/06/2022 amb calor i cel clar

Amb la calor que està fent aquest mes de juny de 2022 és molt temptador pujar tan amunt com sigui possible per escapar de la canícula més pròpia del mes d'agost.

Aprofitant que estic a la Vall d'Aran traço un recorregut que encara no he fet mai per la Vall de Varradós.

Segur que heu anat ja al Saut deth Pish alguna vegada, el paisatge és espectacular tot l'any, sobretot quan hi ha molta aigua i la cascada baixa ben plena. Però el que no és tan habitual és fer excursions en alçada per aquell entorn.

Dificultat	F, no hi ha cap complicació, si bé en algun pas el camí és aeri, però sense perill
Duració total	3:15h, 6,4km i +830m de desnivell positiu
Checkpoints	Temps parcial	Temps acumulat	Alçada
1- Saut deth Pish per darrere	+0:05	0:05	1650m
2- Cabana Sascorjada	+0:25	0:30	1844m
3- Barranc	+0:34	1:04	1964m
4- Vista al llac	+0:26	1:30	2200m
5- Cim sense nom	+0:22	1:52	2333m
6- Barranc	+0:26	2:28	1964m
7- Final rampa herbosa	+0:34	3:02	1700m
8- Aparcament	+0:13	3:15	1581m

El track a wikiloc

Recomanable:

• Si hi anem un dia de molta calor millor començar ben d'hora per a profitar l'ombra natural que ofereixen les muntanyes del voltant
• Hi ha rierols però la majoria passen per zones de prats i torberes, pel que no me'n refiaria a l'hora de beure. Millor dur l'aigua de casa
• Bastons per ajudar al descens d'alguns trams lliscosos
• Una gorra o barret si fa molt de sol
• No és una ruta per fer amb nens, almenys el tram de baixada final. Si tornem per la cabana llavors serà més per a tots els públics

Surto ben d'hora per evitar la calor que sé que farà al migdia i a les 7 ja sóc a l'aparcament del Saut. Agafo el camí de la cabana Sascorjada que surt just davant de l'aparcament i abans del pont que du a la cascada.

Aquest cartell marca l'inici del camí

El camí està molt trepitjat en aquest primer tram. Puja força ràpid i està protegit per un bosc espès de faig. Ràpidament s'arriba a la part superior de la cascada però pel marge dret del riu. Uns troncs permeten travessar les torberes que hi ha sense sucar les botes. Creuo el torrent per unes pedres i el camí continua pel mig del bosc.

Després d'algunes llaçades el bosc és va aclarint i veig al davant la carena que porta al Tuc des Armeros. En cert moment el sender deixa d'estar ben marcat i giro a l'esquerra pujant per un rierol. Uns metres més amunt es veu ja a la dreta la cabana Sascorjada tancant el barranc de Siesso.

Ara toca començar a inventar el camí, doncs no hi ha més que alguna fita escadussera i de vegades algun tram que s'intueix trepitjat, tot i que queda el dubte de si serà un sender marcat per animals...

Giro a l'esquerra i sense perdre cota encaro la vall cap a l'oest. Hi ha trams de tartera i de vegetació una mica resseca. De sobte veig una guineu enorme que fuig corrent tan bon punt em veu. 

Vaig revisant la traça del GPS, doncs resulta fàcil desviar-se. Malgrat que el camí no estigui marcat, la traça s'ha de seguir perquè haurem de creuar dos barrancs i convé fer-ho pels punts que indica el sender que apareix al mapa de L'ICC.

Acabo la travessa lateral a cota constant (tot i que puja lleugerament en algun punt) i s'acaba l'ombra dels cims circumdants, pel que toca protegir-se del sol que ja es fa notar.

Vista enrere de la vessant que hem pujat (tram en ombra de l'esquerra)

Creuo un darrer barranc herbós que baixa de l'oest i encaró una carena evident que comença molt ampla i es va fent dreta i una mica més estreta. Un ressalt de roca em barra el pas i l'esquivo per l'esquerra posant alguna mà a la roca.

La carena continua monòtona sense camí traçat i vaig guanyant alçada. Així van apareixent grans cims llunyans, especialment el massís de les Maladetes però també la Forcanada o el Mauberme.

Arribant al que sembla el punt més alt de la carena apareixen algunes clapes de neu antiga que encara duren però que s'estan fonent molt ràpidament. A l'esquerra i molts metres més avall hi ha un estrany, i just al davant hi veig un grup d'isards fent equilibris sobre un vessant nevat.

Al davant tinc ja els cims de la Serra Sascorjada que comença arrodonida i aviat es posa escarpada culminant més a la dreta en un cim sense nom de 2446m.

El cim que pujaré a l'esquerra i la Sèrra Sascorjada a la dreta

Veient l'aspecte que té ja m'adono que caldria material d'escalada, pel que analitzo com pujar fins dalt de la carena per acabar l'excursió així.

Baixo una mica per una plaça de neu intentant no lliscar cap a un petit estany que encara està blau del gel que té a l'interior i busco una carena evident que de lluny es veu molt dreta però una vegada a prop ja es veu que és molt senzilla.

Primer hi ha unes rampes herboses i de seguida trobo unes plaques de roca tombades que es poden pujar sense mans. Per últim hi ha un tram de tartera que porta fins a un cim que segons el mapa no té nom i que mesura 2327m.

Bufa un vent fort i molest que ve del sud. Per sort veig que a la cara nord del cim hi ha una mena de balcó amb lloc per seure còmodament que queda a recer. A més la vista és espatarrant amb una caiguda quasi vertical de 300m cap a la Vall de Comatroja. Al fons hi ha el refugi de la Honeria.

Excursionista feliç

Mentre menjo una mica veig a les plaques de neu de més avall alguns isards o cabirols que caminen. I a l'esquerra és veu tota la serralada de l'Aneto, des del Pic d'Alba fins el Russell.

El massís de la Maladeta encara amb neu

Un balcó privilegiat

Sense ganes, doncs em quedaria per fer més coses i sobretot per intentar escalar l'aresta de la Serra Sascorjada, faig mitja volta i ressegueixo les meves traces fins arribar a uns 1950m d'alçada. Aquí giro a la dreta per buscar un suposat camí que apareix al mapa i que baixa molt ràpid directament al pàrquing.

Però de camí res de res. Baixo amb compte inventant com puc i mirant al GPS si vaig més o menys per sobre de la suposada traça. En cert moment s'arriba a una rampa herbosa molt dreta que està just en el límit entre baixar de peu o assegut. Com no duc bastons el descens és incòmode. Son uns 250m de desnivell continu.

Arribo per fi al punt més baix amb un sol de justícia (sort de la gorra!), i giro a la dreta i m'endinso per un bosc d'arbres joves mig tombats per les allaus d'aquest hivern passat. Fent una mica el senglar acabo trobant un sender obert més a l'oest, ja sota uns faigs ben ufanosos. Evito el gir ample que m'indica la traça del GPS i baixo dret fins arribar al pàrquing.

Una ruta excel·lent si voleu descobrir alguna cosa: nova, amb solitud, amb vistes excel·lents.