Joc de Crestes

Excursió realitzada el 16/08/2024 amb temperatura agradable i cel mig ennuvolat

Avui tenim una d'aquelles sortides que es planifiquen sobre el Google Earth i que semblen factibles però que no saps com sortiran. És una ruta per un entorn a l'ombra dels tresmils al voltant de Cavallers i que per tant no atrau gairebé ningú. De fet no hem trobat ningú en tots la jornada, excepte al final a l'Aüt, que és un cim una mica més concorregut per la seva visibilitat des dels pobles de la Vall de Boí.

De fet és un dels cims preferits d'en Jordi Coloma, i no és per menys. Des d'Erill estant, es presenta com una muralla punxeguda que sembla inexpugnable. 

Té un punt feble, l'accés des del Barranc de la Muntanyeta al costat de l'embotelladora, però com tenim ganes de marxa, farem una ruta diferent.

Dificultat	PD-, Diversos punts exposats que requereixen molta cura i assegurament per anar tranquils. Passos de II+/III
Duració total	9:50h, 14,74km i +1.670m de desnivell positiu
Checkpoints	Temps parcial	Temps acumulat	Alçada
1- Cabana de la Montanyeta	+1:30	1:30	1980m
2- Coll de Senet	+1:30	3:00	2500m
3- Pic Munyidor	+0:30	3:30	2650m
4- Pic del Clot d'Espós	+0:30	4:00	2660m
5- Pic d'Obacs	+1:30	5:30	2640m
6- Colladó de Roques Negres	+1:10	6:40	2430m
7- L'Aüt	+1:10	7:50	2540m
8- Aparcament	+2:00	9:50	1450m

El track a wikiloc

Recomanable:

• És una sortida molt llarga. No hi aneu si es preveu tempesta de tarda, com passa habitualment a la zona.
• No hi ha massa punts on agafar aigua. De fet la major part de l'excursió és en trams de roca pelada.
• Material per assegurar: cordino de 30m, arnesos, bagues per llaçar i potser algun friend (malgrat que no en dúiem). No calen peus de gat.
• Bastons per ajudar al descens de l'Aüt.
• Una gorra o barret (estarem molta estona sota el sol) i casc!
• No és una ruta per fer amb nens ni gossos. Només per a persones amb una mica d'experiència en ambient aeri i un coneixement mínim de maniobres de corda.

Comencem el dia quan encara és mig fosc. Avancem amb frontals creuant el Noguera de Tor i fent la inacabable pujada per mig del bosc que puja fent llaçades per arribar 400m més amunt al pla de la Muntanyeta on hi trobem una cabana de pastor. 

El sol ja ha sortit però encara estem a l'ombra dels cims de la Vall de Sant Nicolau que ens regalen una estona de fresca addicional. 

El camí de suavitza i el bosc s'obre. A l'esquerra comencen a treure el cap els cims que visitarem més tard.

El sender és desdibuixa i desapareix per complet. Ara tocarà tirar de mapa i GPS, ja que no hi ha cap fita. Una rampa d'herba prou còmoda ens permet anar remuntant i així arribem a una vall mig amagada que presideix el Pic Roi a la dreta. Ara tot és un roquissar amb molta varietat geològica. El terra és calcari i és veu alguna forma de dolina, però està recobert de roques vermelloses plenes de ferro que venen del Pic Roi.

Al nostre davant tenim el coll de Senet (2495m), que és el punt on arribarem dalt de la carena. Els passos finals són uns mica incòmodes per la falta de camí i la verticalitat que acaba assolint. 

Una vegada a dalt per fi refresca una mica i tenim una vista espectacular cap a la vall de Fenerui i al fons l'embassament de Baserca.

Des de la carena

Remuntem la carena suau fins a un primer cim sense nom de 2628m. Una cresta ampla baixa d'aquest cim i passant per la Colladeta de Munyidor ens porta al Pic de Munyidor (2650m). Fins ara tot fàcil, però la cresta que ve a continuació comença a fer-se més estreta i per la banda oest es torna més vertical. 

Després d'una caminada amb pujades i baixades acabem arribant al Pic del Clot d'Espòs (2655m) i aquí es posa interessant. Cap al sud la cresta es torna més esmolada i molt més vertical cap avall, de manera que tocar mirar molt bé on posem els peus. Per precaució ens posem el casc. 

La dificultat de trobar camí va augmentant i al final de tot, quant queden menys de 20m per arribar al fons de la següent bretxa, la paret es posa quasi vertical i hem de desgrimpar d'esquena amb molta cura. Per acabar-ho d'adobar, algunes roques és mouen, però aconseguim arribar a Terra ferma sense cap ensurt.

Panorama de la desgrimpada delicada

El recorregut continua ara a fil de cresta/carena més o menys pla però passant per petites agulles esmolades molt divertides de grimpar i sense cap dificultat. La cresta va perdent alçada fins arribar al coll d'Obacs, punt en el que remunta de nou per carena senzilla fins assolir els 2.637m del Pic d'Obacs.

Grimpant...

Des d'aquí, el camí va cap a l'est per una carena que porta al Pic de Comaminyana, amb una geologia que canvia radicalment, ja que deixem els trams de roca calcària i passem a pissarres negres. A més passem per davant de la Canal del Mig, visible habitualment amb neu des de la carretera de la Vall de Boí entre els dos cims. Trobem gran quantitat de deposicions de bestiar i, de fet, es veuen ovelles cap al sud uns quants metres més avall.

Des del Pic de Comaminyana amb el Tuc de la Tallada i l'Aneto al fons

Ara ja no ens queda més que anar descendint suaument fins al Pic d'Erill i d'aquí fins al Colladó, on comença la cresta de Roques Negres, que des de la distància fa força respecte.

La cresta final cap a l'Aüt

El primer punt complicat és un ressalt que es veu molt vertical i que les ressenyes graduen de III. El Jordi ho veu fàcil i remuntem sense corda els 4-5 passos que ens posen al fil de la cresta. Seguim uns 100m amb cura, una relliscada seria fatal, fins arribar a un nou ressalt de roca molt més alt i vertical. Semblaria que anar per l'esquerra és el més lògic, però una mica més amunt es veu quasi impossible de passar sense protegir amb alguna assegurança i no portem friends ni tascons, així que ens en refiem de la ressenya i anem cap a la cara sud on una cornisa herbosa ens espera. Traiem la corda i el Jordi m'assegura ben assegut.

Faig una travessa horitzontal i puc llaçar una arrel que sembla bastant sòlida. Cal vigilar perquè l'herba rellisca una mica i la caiguda és impressionant. La corda es va acabant, només tenim 30m, i decideixo muntar reunió al cos en una mena de seient/forat a la roca. En Jordi s'acosta amb cura i arriba sense contratemps. Des d'aquí fem un segon llarg que es presenta més complicat. M'assegura de forma bastant precària des del forat i començo directament cap amunt per una canaleta d'herba/sorra/roca amb molt poca adherència. En cert moment faig un pas de fe, esperant no anar avall i ho supero. A partir d'aquí ja apareix roca més sòlida que permet progressar bé i llaçar un merlet. Uns pocs metres més amunt surto de nou al fil de la cresta sense cap contratemps.

Asseguro al cos i en Jordi puja ben decidit. L'experiència està resultant emocionant...

Pleguem la corda i seguim en horitzontal fins arribar a la darrera dificultat del dia, un mur tombat d'uns 20m d'alt que té molt bon aspecte i amb bona presa, que decidim atacar sense corda.

I ja ho tenim! Finalment, després de 7h30 de fer el funambulista, arribem al cim de l'Aüt des d'on gaudim d'una vista vertiginosa a la Vall de Boí i descansem uns minuts. Ara ja només toca fer un descens que resulta ben senzill després de tanta estona vora l'abisme, però que és impressionant per com d'aeri resulta. I per acabar, un cop arribats al barranc de Comaminyana, fem el darrer descens infinit pel bosc fins al cotxe, just a la palanca que creua el riu Noguera de Tor.

Ah, en un parell de punt de l'excursió hi trobem flors de neu. Sembla un miracle que encara en quedin, així que no se us acudeixi arrencar-les si les veieu!

Edelweiss...

Aquí teniu el vídeo de la sortida: