La Maladeta i el pic d'Alba 20 i 21 d'abril de 2024
No està sent un any espatarrant de neu, però el massís de la Maladeta sempre és una garantia. Les imatges del satèl·lit Copernicus mostren que tenim neu fins al refugi de la Renclusa, així que la cosa hauria d'anar bé.
Hem muntat un grup molt heterogeni, amb l'Àlex, Marc, David, Oriol i Berta, Eze, Pablo, Gede. Meitat amb esquís i la resta amb bota i raquetes.
Arribem a la Renclusa amb els esquís posats, ja que la neu comença a uns 2.000m, tot i que amb qualitat discutible.
Dia 1
L'endemà ens posem en marxa a les 8h quan el sol encara no il·lumina la pujada a la Maladeta per la cresta dels Portillons que projecta una gran ombra.
 |
| Rampes infinites de camí al Portilló Superior |
La neu està dura però no hi ha problemes d'adherència. L'equip raquetes avança amb grampons directament i anem pujant xino-xano fins arribar en unes 3h a la base del corredor de la Rimaya a on deixem els esquís.
 |
| La processó al corredor |
Toca posar grampons i treure el piolet, perquè el corredor està ben dur i dret en l'estretament, i a més està tot ple de gent i quasi cal demanar tanda. Ens trobem persones que van molt lentes i encordades i llavors fem avançaments intentant no molestar. En arribar a dalt del collat ens rep un vent fort i fred que ens obliga a tapar-nos.
 |
| Negociant el punt més estret del corredor |
La cresta que hi ha fins al cim es fa sense cap dificultat i en pocs minuts som al cim de la Maladeta.
 |
| La meitat de l'expedició des de la Maladeta |
Amb la Berta i l'Oriol ens animem i intentem acostar-nos al Pic Abadías, però només arribem al final de la cresta abans de la bretxa que portaria cap a aquest cim secundari. Com la resta de companys estan esperant, i tocaria un tram de progressió en mixt i no tenim corda, preferim girar cua.
El descens de la canal de la Rimaia no està exempt d'emocions, doncs està força dret i cal descendre d'esquenes durant una bona part tirant de grampons i piolets. De nou ens trobem gent que va a un ritme realment lent perquè la dificultat els sobrepassa i els acabem avançant. En tot cas, sense contratemps arribem a la base on ens calcem els esquís i comencem un descens amb neu raonable, primer amb una mica de pols, després alguns trams amb crosta i cap al terç final, neu crema ja més transformada que ens permet gaudir una bona estona fins al refugi.
La meitat del grup s'acomiada llavors i la resta ens quedem per fer sortida l'endemà.
Dia 2
De nou ens posem en marxa cap a les 8h per sortir en direcció al pic d'Alba. El camí va cap a l'oest i a diferència d'ahir, ara el sol ens toca bastant aviat. Travessem altiplans i voregem l'ibon de la Renclusa i a continuació comença la rampa més dreta que obliga a fer zetes i que ens porta cap a la bretxa de la cresta nord. En aquesta aproximació per flanqueig a la cresta, acabem descalçant els esquís i els deixem. La rampa final no es veu factible per baixar en esquís, o almenys a mi em sembla un punt massa pendent per la qualitat de la neu i sé que al segon gir aniré rampa avall. A dalt de la carena ja només ens queda anar cap al sud i ataquem el cim per la pala nord-oest que està tota nevada i a la ombra.
L'ascens és encara més dret que la canal de la Rimaia i aquí no trobem tants graons marcats. La baixada serà divertida...
 |
| Des del Pic d'Alba |
Arribem a dalt amb l'adrenalina encara amunt i ens contentem amb l'avantcim, ja que assolir el cim real implica una petita travessa per una cresta horitzontal mig nevada, que sense corda no fa gens d'il·lusió.
 |
| Des del cim amb la Punta Delmás al fons |
Ara toca desgrimpar la rampa del cim i cadascú fa la seva com pot. En porta ben bé 20 minuts fer aquest descens una mica precari clavant bé el piolet tota l'estona.En terreny més amable, reprenem la carena i el coll d'accés a on fem un darrer flanqueig exposat fins a recuperar els esquís. Flanquejem cap al sud fins que arribem a la pala que baixa pel barranc d'Alba, on trobem neu crema totalment transformada que ens regala un descens espectacular de quasi 600m de desnivell ininterromput fins l'ibon de la Renclusa.
 |
| La cresta cap a la Dent d'Alba abans de començar el descens |
D'aquí per terreny més suau arribem amb esquís fins al refugi, on recollim material i continuem el descens encara uns 100m més, quan la falta de neu obliga ja a seguir a peu.
La Maladeta són 9km, amb 1.250m de desnivell positiu en unes 6h de les quals el descens en esquí va durar uns 50 minuts.
El Pic d'Alba són 9km, amb 1.50m de desnivell positiu en unes 6h de les quals el descens en esquí va durar uns 75 minuts.
El vídeo de la sortida
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada