Els Écrins

Els Écrins en esquís. 7 i 8 de juny de 2025

Aprofitant que la sortida de l'estiu passat va funcionar tan bé, m'animo a fer un pas més i afegir esquí. L'objectiu, la Barre des Écrins.

Hi anem amb el Marc i l'Àlex, que en realitat fa poc que s'ha iniciat en el món de l'esquí.

Sortim des de Banyoles per fer un trajecte llarg de 6h fins a Gap on dormim en un hotel F1, cutre però baratíssim.

L'endemà ens llevem sense pressa i amb el cotxe anem per la vall alpina d'Ailefroide fins al pàrquing del Pré de Madame Carle on ens espera un cel per sort ennuvolat, perquè la temperatura és bastant alta i millor si ens estalviem el sol de pujada.

Preparem les motxilles amb tot el material, inclosos esquís i botes (pugem amb bambes aquest primer tram sense neu), i sota aquest pes a les espatlles em pregunto si seré capaç de finalitzar l'excursió...

Són les 11 del matí. Travessem la plana aluvial amb aigües tèrboles de les glaceres encara actives i ataquem la pujada que va fent zig-zag pels contraforts que flanquegen la vall del Glacier Blanc. A uns 2.270m ens apareix a la vista el front de la glacera a la distància i entra una mica d'aire fred. Creuem el torrent principal de la glacera per un pont i remuntem per l'altra riba fins a una zona de mulleres vora l'antic refugi Tuckett. Davant nostre uns 100m més amunt en un esperó de roca hi tenim el refugi del Glacier Blanc (2.550m).

Ens aturem una estona a menjar. Les corretges de la motxilla es claven implacables a les espatlles i cal una mica de repòs.

Des del refugi du Glacier Blanc

Són quasi les 14h quan reprenem la marxa amb l'esperança de que la neu aparegui aviat, tot i que ja ens han avisat que fins a 2.700 segur que no podrem calçar-nos els esquís.

Ho tenim a tocar...

I així és, després d'una estona més de camí arribem molt a prop de la llengua glacial on hi ha un gran grup de gent que amb la companyia de guies estan preparant-se per fer la seva primera sessió al gel. Aprofitem per canviar a mode esquí mentre el temps empitjora i comença a caure una mica de pluja i neu granulada.

Molt millor així! Ara progressem més de pressa amb els esquís per la canal que hi ha a la marge de la glacera i en pocs minuts sortim a la gran superfície glacial. Els núvols tapen bona part del circ, però l'espectacle visual és majestuós.

Ara només cal anar remuntant suaument la llengua fins que arribem a l'alçada del refugi. Estem a 3.050m i hem de pujar fins a 3.170. I malauradament ens caldrà treure els esquís. La rampa de neu dura/podrida no permet fer zetes (o no en sabem prou). Pas a pas arribem finalment fins al niu d'àguila que és el refugi, penjat sobre un penya-segat amb vistes a tota la glacera i, al fons, la Barre. 

Home sweet home

La glacera principal al fons

Ens instal·lem al refugi i com encara són les 16:30 aprofitem per dormir una estona. A les 19:30 sopem amb molta gana i ens expliquen que demà tot pinta prou bé a nivell de meteo, si bé hi haurà vent a les cotes més altes. Malauradament també ens diuen que fa dies que ningú ha pujat la Barre pel couloir Coolidge, ja que la neu no està massa bé. Veurem què ens trobem...

El despertador sona a les 4:30, però ja fa estona que hi ha activitat. Esmorzem al segon torn i ens preparem per sortir. A les 5:30 comencem a baixar del refugi fins a la glacera, amb una neu molt dura que ens indica que en alçada hi haurà hagut regel.

Ja a baix ens posem els esquís i comencem a remuntar la llengua amb una sensació d'estar ben bé a l'Antàrtida. Llàstima que el cel està mig emboirat per culpa del fum que ens arriba en alçada dels incendis de Canadà.

Talment l'Antàrtida...

Són les 7 del matí quan arribem a 3.400m, el punt en el que la glacera agafa pendent i toca començar a pujar ben dret.

L'Àlex amb molt de seny decideix que deixa els esquís i pujarà amb grampons. El descens no sembla massa complicat però és prou vertical i la neu prou dura com perquè calgui pensar-s'ho dues vegades. Val a dir que hi ha prou neu com perquè no es vegi cap esquerdai per tant avancem sense encordar.

En Marc i jo posem ganivetes i comencem a fer zetes un pel precàries. De fet veiem sobre nostre un altre esquiador que rellisca i cau ben bé 100m. No s'ha fet mal però l'ensurt hi és. M'entren dubtes... 

Seguim una mica més i decideixo treure'm els esquís a uns 3.600m. Ens reagrupem tots tres cap a uns 3.750m i decidim que veient la neu dolenta que hi ha més amunt, no podrem baixar esquiant en condicions. Posem grampons tots tres i continuem una estona més sota un vent cada vegada més fort. Les ràfegues de fet gairebé em feien caure a terra quan duia els esquís a l'esquena.

Arribant ja sota la muralla de la Barre

L'Àlex demana fer mitja volta i comença a baixar. En Marc i jo tirem endavant una estona però cap a 3.900m, veient que cada passa endavant són dues endarrere per la poca cohesió de la neu i que se'ns acaben les forces (i les ganes), també abandonem i comencem a baixar.

Retirada!!!

En poca estona recuperem els esquís i ens posem a baixar ben a gust. La neu és dura com esperava, però no està gelada, pel que els esquís mosseguen prou. Ben aviat s'acaba a aquest descens i arribem al punt pla que hi ha prop del serac.

L'Àlex arriba uns minuts més tard i es calça els esquís. Ara ja només es tracta de deixar-se lliscar per la glacera intentant que les cues no s'enganxin, perquè aquí el sol ha creat una crosta superficial bastant dolenta i és fàcil caure.

Pel Glacier Blanc

En tot just 45 minuts arribem a la canal lateral, tot esquivant, aquí sí, algunes esquerdes petites. En aquesta zona baixa la glacera comença a estar més justeta de neu.

Uns minuts més tard, cap la es 12:30 arribem al punt on s'acaba la neu, i sota un sol de justícia tornem a muntar les pesades motxilles amb tot l'equip.

Acandemor...

Ara ja només queda una penosa baixada de 800m de desnivell fins al cotxe que se'm fa eterna pel pes i la calor. Com sigui acabem arribant a temps per fer un tiberi com cal al refugi de Madame Carle. Barbacoa fins a rebentar!

Nyam nyam nyam!

La punta de la Barre des de baix de tot amb el vent bufant de valent

Fem una migdiada i tornem cap a Gap a dormir de nou a l'hotel F1. Demà botifarra de cotxe i a casa!

El primer dia de pujada al refugi són 8,7km +1.400m de desnivell positiu en unes 5h i mitja.

El segon dia fem 22km, +1.100m de desnivell positiu i -2.500 de descens, tot en unes 9h i mitja.

El vídeo de la sortida: