La cresta de Travessani

Us ha passat mai que heu intentat una activitat repetides vegades i heu hagut de girar cua sempre?

Això és el que m'ha passat amb Travessani. Vaig intentar-la amb el meu pare la primera vegada l'any 1999 i una segona el 2001, i les dues vegades vam haver de fugir cames ajudeu-me després del ràpel de la segona agulla perquè començava a ploure.

Aquesta vegada estic en forma, m'acompanya l'Àlex que encara està més fort i la previsió meteorològica és que no ha de ploure gens fins almenys les 15h.

La cresta, que fem de dreta a esquerra

Així que ens llevem a les 4 del matí, esmorzem bé, marxem de Vilaller i cap a les 5:30 ens posem a caminar des de la presa de Cavallers.

Avancem amb el llum dels frontals i claror de lluna tot vorejant el llac. A mitja rampa de pujada després de Riumalo ja clareja prou com per apagar els frontals. A les 7 passem per davant del Ventosa on ja hi ha moviment de gent que deu fer la Carros.

Voregem el refugi per sota i tirem per camí poc definit cap amunt en direcció a les agulles. Algunes fites i el track ens permeten anar fent via prou bé. A les 7:40 arribem a la base de la primera agulla i ens equipem.

A la base de la primera agulla

Com comença senzill, ens posem tot l'equip per tenir-lo a mà però anem sense encordar. Les dues primeres agulles es fan bé amb algun pas puntual de III on cal anar amb multa cura si es va sense corda, però que a canvi permet progressar molt de pressa. De fet són les 8:20 quan arribem al primer ràpel. D'aquí arribem a una repisa que ens permet desgrimpar i buscar el ràpel llarg que quedarà a la nostra dreta, amb un passamà que ens permet accedir-hi.

Al cim de la primera agulla

El segon ràpel

Ja som a la tercera agulla. Aquí segons les ressenyes hi haurà més dificultats, així que ens encordem i anirem en ensemble. Arrenco pujant per un muret amb passos fàcils i col·loco algun merlet i algun friend, però l'ascensió és fàcil i es veu trepitjat encara que no hi hagi fites. Ja a dalt de la tercera agulla hi ha un mur amb una fisura a l'esquerra on haurem d'esmerçar-nos una mica més. Es pot posar un parell de friends a la fisura i jugar amb oposicions i adherència per acabar sortint d'aquest pas una mica atlètic. Divertit!

Pleguem la corda i crestegem fins arribar al cim i després baixem fins la bretxa de la següent agulla desgrimpant sense corda ja que no trobem enlloc el suposat ràpel de la ressenya d'en Pakocrestas. Es fa bé però hem d'anar amb compte, el precipici per la banda oest és important.

I aquí ens sorgeix el gran dilema. Davant nostre tenim l'esperó rectangular característic, però no veiem pas com abordar-lo per la dreta com indica la ressenya Pakocrestas. En canvi sí que sembla molt evident el traçat per l'esquerra on de fet hi ha un pitó protegint l'entrada.

L'Àlex arrenca a escalar, xapa el pitó i després tira amunt per un mur fàcil però que no permet col·locar cap altra assegurança (IV+). En acabat hi ha una reunió amb cordinos que fem servir per xapar (a la banda esquerra segons es puja) i després ve un diedre amb un pas complicat (V) que cal passar sense pensar massa. Uns quants passos més de tràmit i ja som al cim de la quarta agulla.

D'aquí baixem cap a la canal de la cinquena agulla desgrimpant primer amb tendència esquerra i després cap a la banda dreta on una darrera rampa de pedra incòmoda ens deixa al fons de la bretxa.

Davant nostre tenim la cinquena agulla que comença una mica com la tercera i que ataquem sense encordar, ja que es veu senzill i sabem que no ha de passar de III. A dalt a la dreta es veuen unes banyes de roca que marquen l'objectiu de la grimpada. Entre aquestes banyes hi ha un diedre-bavaresa molt divertit de fer que acaba en un pedestal de roca.

Abans d'acabar la cinquena agulla

Encara no hem acabat però. Ara veiem unes roques planes amb caiguda a l'esquerra i un cordino que sembla indicar ràpel, però no. Cal passar aquest punt estret i exposat on el cordino pot ajudar, i remuntar l'agulla del davant buscant els punts més febles d'una canal que té passos fàcils. Uns 15-20m més amunt sí que arribem ja a la part més alta de la cinquena agulla.

Ara només cal anar quasi en pla pel cantó est, saltem una mena de forat amb l'ajut de la roca de l'esquerra i finalment arribem a un ràpel que ens dirigeix cap a la següent bretxa. El descens (20m aprox) és molt aeri i espectacular i cal seguir amb tendència a la dreta (mirant des de dalt) ja que allà hi tenim el següent ràpel que si ens fixem bé podrem veure des de dalt.

El segon ràpel (25m aprox) ens deixa a la bretxa on en teoria podem retornar al refugi per les dues bandes. Nosaltres triem la banda oest, on baixant a mà dreta trobem un altre ràpel amb dos pitons i cordinos. D'aquí veurem el següent ràpel a baix a l'esquerra, també dos pitons amb cordinos. Aquest darrer ràpel ens deixa ja a terreny caminable però atenció que és llarg (quasi 35m).

Els darrers ràpels

Ara ja només queda una baixada feixuga per terreny descompost durant quasi 150m de desnivell i ja per tartera més còmode arribarem al camí de l'estany de Travessani que ens portarà de nou al refugi on arribem cap a les 13:30 i on ens espera una merescuda cervesa Refu.

A les 14h es posa a ploure, però ara ja ens és ben igual!

En total són 12km, 9h i mitja d'activitat i un desnivell de 1050m dels quals uns 200 corresponen a la cresta.