La baixada de Falles és una festa tradicional de les valls del Pirineu que se celebra a prop del solstici d'estiu. Consisteix en portar el foc purificador i protector des de les muntanyes cap als pobles, una tradició pagana que s'enfonsa en la nit dels temps i que servia per demanar i agrair el bon temps i collites abundants.
En fer-se fosc els participants encenen les seves torxes o falles a dalt de la muntanya fent una gran foguera. Una rere l'altra les torxes es baixen formant una serp de foc fins arribar al poble a on es llencen a un arbre plantat especialment per l'ocasió, el mai, formant una gran foguera. Una descripció acurada de les diferents baixades de falles es pot trobar en aquest excel·lent article:
Un dels pobles on aquesta tradició és més antiga és Vilaller a on la festa se celebra sempre la nit de Sant Joan, el 23 de Juny. En l'actualitat el faro es prepara a un revolt de la pista d'accés a Casós, a uns 1100m d'alçada, a on s'hi fa un sopar a l'aire lliure per als participants. S'hi encén un foc ben gran que servirà per fer corder i llonganissa a la brasa i que més tard servirà per encendre les falles. Antigament el punt de sortida era un altre: els Carantos al sud-est del poble a on s'arriba per la pista del coll de Serreres.
Les falles són molt variades en forma als diferents pobles del Pirineu a on se celebra aquesta tradició, com podem veure en aquesta reproducció en miniatura que prepara en Sebastià Jordà de Vilaller:
La falla de Vilaller és molt diferent a la resta. Està formada per tres taulons triangulars units amb filferro que es farceixen de fusta i teia.
Enguany hem preparat les nostres falles al molí, un cobert a on els Estop hi tenen muntat un taller.
Per començar cal preparar les tres fustes exteriors de la falla. A partir de taulons rectangulars de la mida necessària (entre 1'8 i 2 metres per a un adult) es fa un tall transversal que ens deixa dos parts triangulars. Necessitarem doncs 3 taulons per fer dues falles. Els taulons aquest cop són molt especials, ja que es tracta de les fustes de l'antic cor de l'església que s'ha renovat aquest any. Sobre aquestes fustes s'hi han passejat molts dels meus avantpassats! La pega és que són força gruixuts i pesen molt més del que és habitual!
En Cèsar serrant molt professional...
Els taulons ja tallats es poleixen a les cantonades perquè encaixin millor i alhora hi hagi moltes menys estelles.
José Luís: polidor, fuster, carnisser i el que calgui!
Per muntar l'estructura es col·loquen els tres taulons formant un triangle i es lliguen amb filferro en diversos punts. Si volem que quedi perfectament lligat és imprescindible fer unes petites osques a les cantonades per assegurar-nos que el filferro no llisqui quan el torcem.
En Lluís sí que en sap!
A continuació cal farcir la falla amb fustes i teia. Per assegurar una bona combustió és millor que el farcit estigui ben asclat. Aquesta feina és dura, sobretot si la fusta té molts nusos.
Lyca asclant sense parar...
I per fi omplim la falla amb trossos de fusta i de teia en una proporció de 1 a 3 aproximadament. Si posem massa teia se'ns cremarà molt de pressa i haurem de baixar ràpid... Quan la falla és molt gran cal posar trossos grans de fusta al fons, no es tracta de que sigui massissa si volem que cremi a la velocitat correcta i no pesi excessivament. Els trossos de teia han de quedar sobretot a la part de fora de la falla.
Amb les falles llestes ja podem pujar pel camí de Casós! Els valents a peu, i els que no... en cotxe!
Jo vaig a la muntanya...
El trajecte és d'uns 2km i es fa xino-xano en mitja hora. Les vistes són fantàstiques:
El Comadelo amb les darreres llums del dia
Vilaller preparant-se per una nit molt especial!
De camí trobem una pila d'efímeres que eclosionen durant les tardes de maig i juny i es dediquen a aparellar-se tan ràpid com poden abans de morir.
I per fi arribem fins al faro a on ja estan preparant les brases del sopar. Tothom deixa la seva falla a la vora de la carretera i se'n va a agafar un got de vi i una mica d'aperitiu. Enguany hi ha 242 falles!
Les falles esperen!
Fallaires ben hidratats
Per començar una mica d'aperitiu...
Llonganissa i corder de can Porté-Estop
A foc lent...
Quan és fosc del tot es recullen les restes del sopar i s'encén de nou la foguera amb un tros de teia
La teia s'encén només de mirar-la!
Finalment amb el foc a punt tothom agafa la seva falla i l'encén a la foguera. Cal deixar la falla una bona estona per estar segurs que no se'ns apaga en quant comencem a baixar!
A mesura que les falles s'encenen es comença a baixar mantenint el ritme del fallaire que tenim al davant, així des del poble es veu un continu de foc que llisca muntanya avall.
Per portar la falla amb una mica de comoditat és recomanable posar-se una tovallola o un coixí a l'espatlla, així evitem que la fusta es clavi.
Cap avall!!!
En arribar al poble encara queda molt tros per cremar, avantatge de portar una falla gran!
I quan arribem al mai llencem la falla al foc
Aquest any hi ha hagut una falla especial de 6 metres de llarg! La portaven entre 5 persones:
I per acabar la festa uns focs artificials, coca, vi i el ball! L'any vinent espero que vingueu tots els que esteu llegint això!!!
Un petit secret: diuen que si passegeu pel camí de Riupedrós passada la mitjanit, us trobareu amb les fades de Vilaller mullant-se els peus al barranc de Riupedrós just on hi ha el pontet. No feu soroll o fugiran!
Aquí teniu un tràiler del documental "Flames del Pirineu":
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada