Tuc dera Entecada des d'Es Bòrdes per l'aresta Est

Excursió realitzada el 12/09/2020 amb molt de sol i calor moderada

L'ascensió d'avui és una d'aquestes que produeixen molt de plaer, doncs l'he fet sortint des de la porta de casa sense haver d'agafar cap transport. Per casa vull dir la dels meus cunyats, però el fet és que es pot sortir a peu i tornar a peu.

Era Entecada és un cim dels que consideraríem secundaris, però que resulta molt evident des del terçon de Lairissa i és un mirador fantàstic de tota la part oest de la Val d'Aran i de les Maladetes.

M'he posat a caminar cap a les 10 del matí tot recordant la cita d'en Bilbo Baggins: "It's a dangerous business, Frodo, going out your door. You step onto the road, and if you don't keep your feet, there's no knowing where you might be swept off to." I això és el que volia, arribar a algun lloc nou i emocionant!

Haig d'agraïr la fantàstica piada de l'Hector Ugalde que em va donar la seguretat de que la ruta era factible.

Era Entecada fumejant com si fos un volcà

Dificultat	F+ amb passos de I+ i algun tram exposat i aeri
Duració total	6h, 19,5km i +1490m de desnivell positiu
Checkpoints	Temps parcial	Temps acumulat	Alçada
1- Desviació de la pista	+1:48	1:48	1180m
2- Barraca en runes	+0:20	2:08	1700m
3- Coll clau de l'aresta E	+0:33	2:41	2078m
4- Tuc dera Entecada	+0:31	3:12	2269m
5- Tuc de Poilanèr	+0:45	3:57	2221m
6- Pas de Vilamòs	+0:45	4:42	2040m
7- Cabanes dera Montanha	+0:29	5:11	1748m
8- Dipòsit	+0:47	5:58	976m
9- Es Bòrdes	+1:07	7:05	853m

Un vídeo de la ruta:

I aquí ho podreu explorar interactivament.

El track a Wikiloc.

Recomanable: 

• Molta aigua, ja que no en trobarem fins al final del recorregut
• Bastons per ajudar al descens d'alguns trams lliscosos
• Una gorra o barret si fa molt de sol

El camí comença des de l'església d'Es Bòrdes en direcció a l'Artiga de Lin. A aquesta hora del matí el sol ja apreta de valent però la vegetació és frondosa i ens protegeix.

Els boscos baixos del camí de l'Artiga de Lin

Ben aviat arribem al pont del Còc on creuem el riu Joeu i deixem el camí de l'Artiga.

Arriu Joeu

El Pont del Còc, amb el petit sector d'escalada en pissarra obert fa uns anys pel Josep Baqués

El camí és una pista molt ampla que és practicable per a vehicles fins ben amunt. Anem fent llaçades ben protegits pel bosc en un passeig agradable que ens porta a passar per un parell de bordes i davant del dipòsit d'aigua d'Es Bòrdes.

Dipòsit d'Es Bòrdes, tot molsut

Finalment, cap a una alçada de 1.100m, arribem a una cruïlla marcada amb un panell de fusta mig desfet on girarem a l'esquerra.

Aquí girem a esquerra

I de seguida trobem a la dreta un sender que puja ben dret.

El sender que ens durà al cim

Ara només cal seguir aquest sender, ben marcat, que puja molt vertical per dins del bosc de Sapertega fins a 1.700m. El camí és molt evident i només trobarem alguna marca de pintura de color ataronjat.

Després d'una ascensió molt forta, el bosc s'acaba i se'ns obre un panorama espectacular. Just a la vora del bosc trobem les runes d'una cabana i davant nostre tota la vall de l'Artiga de Lin amb infinits cims les Maladetes al fons, la cara nord de la Forcanada, Punta Alta, Besiberris, Montardo, Baqueira, Maubèrme...

Vista des de les alçades

L'antiga borda esfondrada amb el Montlude al fons

A partir d'aquí el camí "oficial" seguiria més o menys planer en direcció sud fins al Plan de Poilanèr, però si voleu una mica d'aventura ens desviarem ja cap al cim. No conec cap descripció de l'aresta est del tuc dera Entecada, però pel que es veu als mapes topogràfics sembla factible, així que giro a la dreta i pujo tot dret per una pala herbosa anan a buscar el fil de l'aresta.

El terreny és molt vertical però s'hi pot caminar sempre que no estigui massa mullat. Si el dia està boirós o ha plogut recentment no recomano seguir aquesta ruta! Anem buscant el fil de l'aresta passant per diversos sortints rocallosos que podem esquivar tant per l'esquerra com per la dreta o remuntar directament fent una mica de grimpada.

La "quasi" aresta Est

L'aresta no és massa marcada a l'inici i de fet té molta vegetació, pel que no trobem massa roca nua. En cert moment en que em desvio per la dreta trobo un ramat d'isards que fugen ràpidament. A partir d'aquest punt, a uns 2.000m d'alçada, l'aresta es torna més pronunciada amb tallats molt importants per la vessant d'Es Bòrdes i més assequibles per l'altra vessant.

Pel fil de l'aresta, esquivant pins negres, anem trobant senders dels isards que ens permeten passar sense dificultat.

Tot sembla fàcil i suau fins ara, però l'aresta es torna més escarpada i els passos comencen a ser més obligats. Seguim pel fil si la vegetació ens ho permet i si no anem amb tendència per l'esquerra per evitar els espadats de la vessant d'Es Bòrdes. Arribem així a un collat que el mapa de l'ICC marca com a 2.078m. Pugem ara per la vessant dreta, acompanyats d'un bon estimball i assolint de nou el fil de l'aresta. Passem a la vessant esquerra per plaques tombades de calcari amb bona presa i alguna desgrimpada, però amb una bona timba. Aquí no val a badar!

En cert moment no veig clar que pugui anar pel fil de l'aresta i baixo per l'esquerra fins a trobar un embut a uns 2.120m. Per l'embut és impossible pujar, doncs el terreny està desfet i la roca de la dreta no està massa sencera, així que flanquejo cap a l'esquerra fins arribar a un llom que puc remuntar tot dret utilitzant puntualment les mans. Ben aviat som de nou al fil de l'aresta est i ara ja tenim el nostre objectiu a la vista. La carena final queda ben visible.

El darrer tram d'aresta abans del cim

Vista de l'aresta recorreguda

I finalment arribem al cim. La vista és espectacular, amb 360º de vessants i una munió de muntanyes. Veiem al fons cap al sud les glaceres minvants de les Maladetes.

El gel s'acaba...

Excursionista feliç

Es Bòrdes a uns 1350m  més avall...

Després de les fotos i gaudir de la vista comencem el descens seguint en direcció al pic de Polainèr. Aquí el cordal és força ample i no trobem cap dificultat. Es tracta d'anar seguint la divisòria d'aigües sense que calgui anar a buscar els camins més evidents a la vessant esquerra. Arribem a un petit coll i pugem a un cim secundari sense nom.

Vista enrere amb el tram de cordal recorregut des del tuc dera Entecada

D'aquí ja descendim de manera més marcada fins a la Ròca dera Entecada a uns 2.180m, on trobem un piló de formigó.

Vista enrere

I ara comencem la pujada suau al darrer cim del dia, el tuc de Poilanèr, entre França i la Val d'Aran. De camí al cim passem pel costat d'una coma espectacular en direcció al bosc de Vilamòs que vindria molt de gust de baixar esquiant

Les vistes des d'aquest cim de les valls de la Frèche i del Port de Benasque són espectaculars i inesperades. Els cims de la serralada de la Pique amb el primer de tots en forma de pala triangular contrasten de forma brutal amb les formes arrodonides de la cara sud que s'obren als nostres peus.

La cresta de la Pique

I ara sí, baixem en direcció al coll que veiem al davant. A l'esquerra França, amb el petit toll que recull les aigües del vessant i a la dreta la baixada cap a la Val d'Aran.

El descens final cap al pas de Vilamòs 

Aquest darrer descens és de nou per una pala herbosa que ara baixa molt còmodament però que amb humitat o aigua a terra deu resultar força relliscosa. Arribem a un monolit de formigó que senyalitza aproximadament el pas i d'aquí baixem a la dreta per on vulguem, doncs no hi ha sender marcat.

La carena completa de del tuc dera Entecada fins al pas de Vilamòs

Anem baixant amb tendència a buscar les cabanes dera montanha que haurem pogut veure des del tuc de Poilanèr. De vegades veurem una mica de sender marcat, segurament del bestiar, però en general anem camp a través. Estigueu atents, que aquesta zona tant remota pot tenir algunes sorpreses...

Què hi fas aquí humà tafaner?

Arribem a les cabanes dera montanha i les passem per l'esquerra, entre un ramat de vaques que pasturen tranquil·lament.

Calma total...

D'aquí enfilem per camí de màxima pendent anant a buscar el bosc que ja tenim a prop i de sobte toparem amb un sender que baixa amb tendència a l'est (dreta). El seguim tot passant pel costat d'una avinguda d'arbres que semblen plantats a propòsit fins que comença el bosc espès travessat per un camí cap a la dreta.

Els voltors fan neteja...

El camí es torna molt abrupte i baixa de forma quasi directa per la línia de màxim pendent. Molta atenció amb les relliscades! En aquest punt us aniran bé uns bastons per guanyar equilibri.

Després de pocs minuts i 200m de desnivell arribem a una pista ampla que agafarem cap a la dreta. Ara toca caminar/córrer per pista plana primer i lleugerament descendent després tot travessant el vessant de la muntanya.

A mig camí trobarem un salt d'aigua singular al barranc del Clòt deth Bom on podem agafar aigua molt fresca, que a hores d'ara ja anirem justos.

Única font viable de tot el recorregut...

Ara només ens resta continuar el descens tot seguint la pista o bé podem agafar una drecera al primer gran revolt que trobarem a l'extrem est de la pista. Aquí veurem a la dreta una trialera que utilitzen les bicicletes per a fer descens i que ens durà en un no res al dipòsit que hem passat al principi del recorregut. Continuem ara sí per la pista fins al pont deth Còc i tornem novament a Es bòrdes amb la satisfacció d'una ruta rodona!